Els Jocs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència (*), són un certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc (Toulouse, França) l'any 1324 per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors i que es va celebrar fins al 1484, on concorrien també trobadors i poetes catalans. Després de diverses temptatives, al 1393, per desitg del rei Joan I, el Consistori de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona fins les derreries del segle XV sota l'auspici dels monarques catalano-aragonesos.

Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se el 1859 gràcies a les iniciatives d'Antoni de Bofarull i de Víctor Balaguer, amb el lema Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres premis ordinaris: la Flor Natural o premi d'honor, l'Englantina d'or i la Viola d'or i argent. Amés hi havia altres premis ordinaris. El guanyador de tres premis ordinaris era investit amb el títol de Mestre en Gai Saber.
Encara que considerats ja anacrònics per a aquella època, la veritat és que gairebé tots els seus detractors van acabar participant-hi, sent el centre i motor de la Renaixença literària catalana, desfilant per ells les principals figures senyeres del segle XIX i principis del XX.

Durant la guerra civil de 1936-1939 els Jocs Florals es van interrompre, restablint-se després de la contesa en dos àmbits distints. A Catalunya es van d'haver de celebrar a la clandestinitat fins que a l'any 1971 l'Ajuntament de Barcelona els va recuperar. A l'exili, on es van d'haver de refugiar la majoria de literats, es van establir al 1941 amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana (també coneguts com a Jocs Florals de la Diàspora Catalana) a Amèrica, i a partir de 1946 es van celebrar alternativament en un país americà i en un d'europeu, fins que al 1978 ambdós certàmens es van unificar a Barcelona. Canvis en el reglament el 1981 i una reforma el 1992 els van convertir en un simple festival de poesia, amb molt poc d'impacte mediàtic enfront dels grans premis literaris actuals.